Ascensió al punta alta i al comalesbienes

El sisé cameo del blog (si no m’he equivocat) correspon a una agraïda i satisfactòria ruta que comprén l’ascenció de dos pics impressionants, el punta alta i el comalesbiennes. Gairebé es podria dir que correspon a l’ascensió de dos 3.000 tot i que en el segon cas no es compleix. Us deixo amb la crònica i espero que algun dia us animeu a assolir aquests reptes personals (jo inclosa)!

Punta Alta de Comalesbienes (3014m)

Nosaltres vam fer l’excursió circular i crec que és l’ideal.  Vam aparcar el cotxe a l’aparcament de la presa de Cavallers, hi ha quatre, però nosaltres vàrem deixar el cotxe al primer que vam trobar, per si de cas el camí de baixada ens deixava massa lluny de l’aparcament i haver de caminar per la carretera amunt.

Ens dirigim a la presa per unes escales metàl·liques (1780m) i la voregem per la dreta. Quan s’arriba a l’altre extrem, el camí comença a pujar fins el planell de Riumalo (1900m) on hi ha un indicador per anar al Besiberri. Després d’aquest planell el camí torna a pujar fins el refugi Ventura i Calvell (2215m) i a sota mateix hi ha l’estany Negre. El paisatge és verd i amb roques, molt bonic. En total triguem 2,30 hores per camí senyalitzat amb pals grocs, li diuen la ruta de la marmota.

Dormim al refugi i a les 7,30h sortim camí de Punta Alta, el camí segueix direcció el refugi d’estany Llong, senyalitzat amb estaques grogues i comença baixant fins els estanys Colieto. El camí vorejaels estanys per l’esquerra fins al final; en aquest punt deixem les estaques i seguim un camí a la dreta que creua el riu que alimenta els estanys. El camí s’endureix fins l’estany de la Roca, molt curiós perquè té una roca al mig, es voreja per la dreta i comencem una forta pujada en direcció al coll Arenós, que separa el pic de l’Espada i el Punta Alta. El camí és pedregós però està ben marcat per fites, aquestes ens dirigeixen més amunt del coll i continuem la pujada seguint les fites fins el cim. Fa pujada però es pot fer sense dificultat. En total hem trigat 3.30 hores en fer cim. 

Després de descansar i gaudir de la vista fantàstica que es veu des del cim (tot un mar de cims)  baixem fins el coll de Comalesbienes, que està allà mateix i pugem al cim de Comalesbienes (2993m.) ja que no costa res. Tornem al coll i baixem per l’altre vessant direcció als estanys de Comalesbienes (2580m)pel barranc de Comalesbienes. El camí fa molta baixada i té molta terra i pedres petites soltes i per tant has d’anar vigilant no caiguis de cul. Seguint les fites s’arriba a la vora entre dos dels estanys, voregem el segon llac per la dreta i perdem les fites però les recuperem al final de l’estany, ens quedem a dinar un cop més tranquils ja que hem recuperat les fites. Continuem el camí que segueix per un rocam però no massa extens i després es fa de terra i pedra petita solta que junt amb el gran pendent, em fa por caure, al final va apareixent la vegetació però el camí segueix sent massa pendent, acabem en una pista que fa zig-zag, la seguim a l’esquerra i descansem en un lloc preciós que toca a un saltant i el riu que baixa pel barranc de Comalesbienes. Seguint la pista s’arriba a la ctra. a peus de la presa i per les mateixes escales metàl·liques que hem pujat arribem al pàrking, són les 17 h. i estem súper contents.

Es veu que la pujada a Punta Alta normalment és pel barranc de Comalesbienes, però trobo que si baixar és pesat encara serà més pujar, el camí pel refugi és més amable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s