Benvolguts bloggaires!

Heu pogut gaudir de la setmana aqüeductica?

Espero que sí! I que no hagueu estat com jo que m’ha trasbalssat d’allò més! Ha estat una setmana amb tres dilluns! I he tingut temps, fins i tot, d’avorrir-me (molt angoixant)!

En primer lloc, m’agradaria comentar i en relació al què comentava al post de 31 d’octubre sobre la correlació entre les visites del blog i els dies laborables, que tinc proves per corrobor-ho! A més, puc arribar a posar la mà al foc que la majoria de gent va fer pont el divendres; … i aquí van les proves:

El gràfic de barres comença en dissabte 3 de desembre de 2011 i acaba en diumenge 11; … està clar, que la gent va treballar dilluns i dimecres!!!   

Bé, després d’aquest parèntesi sense importància en el món del senderisme, us presento el vuité cameo del blog en el qual a banda d’exposar-nos la crònica d’una excursió ens explica una curiosa i original forma que han ideat el seu grup d’amics per tal de no perdre la motivació de fer excursions! Estigueu atents; és una molt bona pensada!

Cal comentar que en el post es parla de la comarca del Moianès. El Moianès no és una comarca política, sinó natural de Catalunya. Les comarques naturals són àrees que per la seva orografia es troben en un territori diferenciat, però que per demografia o per qüestions econòmiques no van assolir el rang de comarca.

Us deixo amb el post:

“Inicialment m’havia fet el propòsit de fer els cims més alts de les comarques del principat, però finalment, he canviat el plantejament inicial i ens quedem amb un objectiu més modest i assolible. Com que els nostres amics són cadascú d’una comarca diferent, hem decidit de fer tots junts el cim més alt de la comarca on viuen o estiuegen o tenen els seus orígens. El primer ha estat el Puig Rodó, cim culminant del Moianès, que és on viu la Dolors. El resident, en aquest cas la Dolors, és qui prepara l’excursió i ens guia en l’itinerari.

Sortim del poble de l’Estany, per la carretera C-59, quan s’acaben les cases agafem una pista a la dreta que baixa fins el riu. Allà trobem, al final del que havia estat l’estany que dóna nom a la població, la mina que antigament abastia d’aigua a la població. Aquí, agafem la pista que puja per la dreta i poc després agafem un corriol fins arribar a una nova pista que agafem a mà dreta. Seguim aquesta pista fins al dolmen del Puig Rodó. Agafem un camí que surt darrera del dolmen entre pins fins arribar a una pista. Girem a l’esquerra. La pista va pujant i just quan comença a planejar, agafem un petit corriol a l’esquerra que ens porta al Puig Rodó (1056 m. ) i cim més alt del Moianès. Hi ha una caseta de vigilància.

La baixada la podem fer pel mateix camí. Nosaltres, molt ben guiats per la Dolors, quan vam ser novament a la pista, en lloc d’anar a la dreta vam girar a l’esquerra, fins arribar a la masia de la Montjoia, poc després de passar la masia, agafem la pista de l’esquerra que puja i al poc trobem l’observatori astronòmic de Garfís. La pista continua entre boscos de pins fins un petit collet on agafem la pista de la dreta que primer baixa i després torna a pujar. Quan arriba a dalt de tot agafem la pista de l’esquerra que ens porta directament a Can Postius, que és una masia rural on es pot dinar (cal fer reserva prèvia). Tornem a la pista i poc després de passar una bassa a l’esquerra, girem cap a la dreta per una pista que baixa fins al poble de l’Estany.

 I aquesta és petita excursió circular molt maca que ens ha portat al Puig Rodó, el cim més alt del Moianès.”

 

Espero que us animeu a fer excursions i que ens deixeu algun comentari si coneixeu l’excursió o si l’heu seguida a travès d’aquesta crònica. Per altra banda, si heu vingut a petar per un buscador podeu valorar si era el què buscaveu aquí.

Salut i a reveure!