Avui un post diferent que publico, per altra banda, amb molt d’orgull. Com molts sabeu, no actualitzo sovint degut a la “feina” que hi ha darrere de cada post, però aquesta vegada és especial perquè és el post 50! Això representa uns 2-3 post de mitjana per mes, que ja seria la idea. A més a més, el mes de març l’he tancat amb el màxim de visites mensuals rebudes fins ara 515, no són gaires, però el fet de superar-se dia a dia vol dir que les coses s’estan fent ben fetes (no necessito iaia, eh, jejeje, però si a vosaltres!). Gràcies a tots!

Càmping de l’Alguer (Porticciolo)

Bé, anem al que anàvem. Quan anem de vacances o d’escapada de cap de setmana, estem acostumats a allotjar-nos a hostals, hotels o càmpings… sobretot depenent de la comoditat que necessitem i del pressupost que estem disposats a gastar. Però, avui, us volia recomanar altres allotjaments.

Últimament, estan molt de moda les cases rurals o de turisme rural, el qual dedicaré un post d’exemple a banda. Aquesta opció permet (o sembla que permet) estar més a prop de la natura i, a més, es guanya autonomia vers un hostal o un hotel (horaris, soroll, àpats…). És una opció molt vàlida tant per anar en família, parella o compartir amb un grup d’amics més nombrós o, fins i tot, grup de parelles.

També m’agradaria recomanar els oblidats albergs. A Europa, molts s’anomenen hostels o young hostels i n’he vist de tots colors: des d’aquells que prefereixes anar a esmorzar a fora (encara que l’esmorzar estigui inclòs a l’alberg) i aprofitar per anar al lavabo perquè el col·lectiu és extraordinàriament fastigós, fins a aquells, que hi vam estar molt còmodes i a gust. Hi ha una cadena que es diu ETAP la qual us recomano, no en tots els països són iguals, per tant, no us puc assegurar que allà on aneu estigueu bé, però la majoria, tot i de lavabos compartits, estan nets, les habitacions són barates i més o menys petites (vull dir, no s’ha de compartir l’habitació si no es vol).

Per altra banda, fa prop d’un mes, em van regalar, precisament gràcies al bloc, un cap de setmana en un alberg de la Xanascat. Vam anar a l’alberg del Pallars (a Tremp) i em vaig quedar realment sorpresa de com han canviat aquest tipus d’allotjaments en les últimes dècades. Les instal·lacions són noves i els lavabos, tot i que compartits, són molt nets. Les habitacions estan ben equipades amb llençols de sota molt nets i armaris adequats. A més, es poden trobar habitacions de poques persones. El menjador està molt ben organitzat digne de fer d’exemple per a algunes escoles; les taules són numerades i es fa una molt bona recollida selectiva (només tinc una queixa, es recollien els tovallons de paper com a paper quan en realitat són orgànica i el paper en un menjador és molt estrany que es generi). L’esmorzar era bo i abundant (és l’únic àpat que vam fer a l’alberg, però dedueixo que el sopar també deuria estar bé). Penso que tenint en compte el preu i que han millorat molt les condicions de l’estada, els albergs són una opció més que vàlida per anar amb amics o família que normalment ja no es planteja quan es fa una escapada de cap de setmana o de Setmana Santa (ara que s’acosten quatre dies de festa) i que potser l’hauríem de reconsiderar. De fet, el cap de setmana hi celebraven un aniversari amb un grup de diverses famílies. A més, els albergs estan situats en zones on hi ha múltiples opcions d’oci des de senderisme, BTT fins a esports d’aventura. Teniu una proposta molt recomanable per fer a peu o en bicicleta al voltant de l’embassament de Sant Antoni i una proposta per dinar a la Pobla de Segur aquí.

Sopar a la casa de colònies Les Preses

I per últim, voldria també destacar les cases de colònies, molt conegudes per les sortides amb les escoles o grups d’esplai, però sabíeu que també hi podíeu anar amb amics o amb la família? També és una opció molt valorable. El preu també és assequible, més assequible que una casa rural, i, en canvi, segurament, també hi podem trobar aquella relació amb l’entorn que busquem quan marxem de cap de setmana i, també, permet més llibertat que un hotel o un hostal. Hi ha moltes cases de colònies que ofereixen aquest servei i són de bona qualitat (tant d’instal·lacions com de tracte, entorn i menjar), però nosaltres vam anar a la casa de colònies del bonic poble Les preses (La Garrotxa) on, encara que fóssim una parella, hi vam tenir una habitació per nosaltres sols i ens van donar un sopar senzill, tradicional però boníssim acompanyat amb una ampolla de vi. A més, l’entorn permet múltiples escapades a peu o en bicicleta ja que just a la mateixa població s’hi lloguen bicicletes i comença un recorregut.

Si, només èrem dos

 I vosaltres, heu estat mai en un alberg de la Xanascat? I en una casa de colònies amb un grup d’amics o la família? Quina experiència en teniu?