Records de la caminada Almeda-Montserrat

S’acosten tot un seguit de marxes cap a Montserrat i és que ha arribat la primavera, el millor temps per caminar, fa calor i bon temps, però no una calor sofocant que caracteritza els nostres estius.

Aquest cap de setmana de maig (12 i 13) hi ha la III Caminada Sants-Montserrat; en aquest bloc tenim una valoració d’una col·laboradora de la I Caminada i informació sobre les inscripcions.

I l’últim cap de setmana de maig hi ha la Caminada Almeda-Montserrat. He de confessar que jo la vaig intentar fer fa un munt d’anys, potser 10, de fet recordo que anava a l’institut, no sé si a finals de la ESO o a Batxillerat, com a màxim deuria fer 1r de batxillerat perquè recordo que el dia següent em tocava educació física!!! Jo estava feta un nyap i, en canvi, la meva companya que, per cert, va acabar la caminada sola, estava com una rosa. Ho recordo tot a la perfecció i amb molta nostalgia i satisfacció, tot i abandonar a Olesa de Montserrat.

Sí, a Olesa tenia els peus plens de bullofes que em feien literalment xup-xup, tenia la regla i estava fins al capdamunt només de pensar que em quedava tota la pujada encara; aleshores, vaig decidir pujar a l’autocar escombra. És una eina que no totes les caminades tenen i és un fet molt valorable, eren les tantes de la matinada quan vaig trucar a ma mare per dir-li que agafava l’autocar, no sé perquè la vaig trucar, deuria ser el cansament i necessitava sentir la veu de la mama. L’autocar ens va deixar als ferrocarrils per tornar a casa i recollir els que havien acabat l’excursió. A l’autocar vam dormir com vam poder.

Recordo que l’ambient era molt bo i l’organització també. És curiós com sense conèixer a la gent un projecte comú els fa parlar, ajudar-se i animar-se entre sí, molt bonic la veritat. És quan penso que realment les persones són bones. No recordo haver-me perdut, així que la senyalització deuria ser bona i un fet valorable de les caminades de l’Almeda o Hospitalet, és que, a diferència de les de Barcelona, no pugen Collserola, així que el desnivell és menor ja que comencen per la llera del riu Llobregat un cami més planer, i no passen tanta estona per ciutat i ciment.

Recordo que no feia falta dur res a la motxilla, tan sols una jaqueta fineta i una ampolla d’aigua de 33cl per si de cas ja que els avituallaments eren molt freqüents i alternaven begudes amb sòlid. Recordo després de tants anys aquells donuts que ens van donar enmig de la foscor, van ser els millors de la meva vida!! És impressionant el poder del sucre per reanimar!

Recordo amb nostalgia i emoció la vivència, i de debó que la recomano a tothom! Jo la repetiré segur! Perquè evidentment vull assolir el final alguna vegada!! jajajjaa

Vosaltres heu fet alguna vegada una marxa cap a Montserrat? Com ha anat l’experiència?

A veure si enguany puc participar a la Caminada Hospitalet – Montserrat… Confirmo que les dates són el 9 i 10 de juny i teniu més informació aquí. Us animeu?

Recordeu que en aquest bloc s’actualitzen mes a mes les marxes cap a Montserrat.

Espero que algun dia us animeu i ens expliqueu l’experiència!

13 responses to “Records de la caminada Almeda-Montserrat

  1. Sants-Montserrat a peu, quina passada de kilòmetres, de pensar-ho em canso. Jo visc a Olesa i sovint veig aventurers com vosaltres anant sota un Sòl de justícia cap a Montserrat.

    Ara que des de l’Hospitalet queda una miqueta més a propet…

    • En aquest cas quan s’arriba a Olesa és plena nit…
      De fet, en aquest tipus de jornades, no hi ha problema de sol, perquè la majoria comencen a les 17h-18h aprox. i, per tant, es fan majoritàriament de nit, així que és un punt a favor.
      Si, des d’Hospitalet són uns 12km menys, també té, com s’ha comentat en el post, un desnivell acumulat molt menor perquè no fa la muntanya de Collserola. És la diferència entre les marxes de Barcelona (gràcia, sants…) i les de Baix llobregat (Cornellà…).

      • Home, Olesa de nit guanya molt, i si no te la mires més encara… bromes a part, 17 o 18 hores em semblen una passada, i t’ho diu un que alguna montanya ha pujat…

    • Jo em proposo l’Hospitalet – Montserrat per l’any vinent. Miki, ja t’avisarem i passem per allà perquè ens vinguis a saludar a les tantes de la nit. jejeje

  2. Vaig fer la 1a caminada Sants-Montserrat i no penso tornar mai més perquè és molt dura, està classificada com a cursa de resistència i al final vaig arribar a la meta amb una cama arrossegant-la perquè em va quedar sense sensibilitat per caminar. Total penós, però bé, també hi ha gent molt i molt preparada que quasi la fa corrent. Ara, anar a Montserrat per la llera del Llobregat potser sí que m’apunto.

  3. Sí, tengui, tengui: dos anys seguits!!!😀 Ens hi va engrescar el director de la coral i com que la ignorància és molt agosarada (no sabia què poden representar 58 km) i a determinada edat creus que pots amb tot (en tenia 18), hi vaig anar. Allà va ser on jo i les ungles dels peus vam descobrir que per fer marxes llargues cal dur calçat dues talles més grans i dos parells de mitjons -val a dir que ho vam descobrir massa tard-. L’últim tram el vaig fer gairebé arrossegant-me i l’endemà de coll cap avall em feia mal tot (però tot eh!).

    Tanmateix, en tinc un record magnífic. La pujada a la muntanya la vam fer a trenc d’alba i mentre es feia de dia veiem les boires arrossegant-se entre els pics més baixos i lliscant a poc a poc entre les valls com cascades de núvols. Ara no et sabria dir si va ser per culpa de l’esgotament o de la bellesa del paisatge, però el cas és que em vaig emocionar.

    Em fa il·lusió que per una vegada es girin les tornes i que pugui ser jo qui et recomani de fer una excursió. Jo tinc ganes de repetir-la, però ara ja en tinc 44 i una vida molt sedentària, per tant abans de llançar-me a la piscina m’he de preparar com cal, sinó em sembla que ni arrossegant-me hi arribo.

    PS: tens raó, el cafè amb llet que vaig prendre abans d’atacar la pujada va ser el més meravellós i efectiu de la meva vida😉

  4. Miki, em refereixo a que comencen a les 17-18h no que durin tantes hores, igualment ben bé són 10-15h caminant. Així que si no estàs acostumat a caminar millor començar per coses més lleugeres. Sempre pots fer la de Sant Cugat que és més curta, crec que n’hi ha una altra que surt de la UAB i qui sap siet pots afegir a Olesa i puges fresc fins a Montserrat!

    Montse, et pots entrenar com el Crític, durant aquest any i l’any que ve fer un homenatge de recordatori a aquesta experiència tan maca! Tens tota la raó, és dur, però la satisfacció i l’emoció que sents en aquell moment és indescriptible!

    Si, PIlar, les caminades que no surten de Barcelona estalvien molta part de ciment ja que no han de creuar la ciutat, tenen un recorregut menor i, sobretot, menys desnivell acumulat.

  5. Hola, Montsellado’s BloC et falicita pel teu bloc i ha decidit atorgar-te el premi “Liebster”. Si vols veure la llista dels 5 blocs premiats, fes una ullada a http://montsellado.wordpress.com/2012/05/21/premi-liebsque/

  6. Tan sols puc dir que la Montse ha fet justícia. Felicitats!!

  7. Ja no tinc edat per fer aquestes coses…

  8. el 16 de noviembre del 2012 se hara la 24 caminada les planes-cornella

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s