S’acosten tot un seguit de marxes cap a Montserrat i és que ha arribat la primavera, el millor temps per caminar, fa calor i bon temps, però no una calor sofocant que caracteritza els nostres estius.

Aquest cap de setmana de maig (12 i 13) hi ha la III Caminada Sants-Montserrat; en aquest bloc tenim una valoració d’una col·laboradora de la I Caminada i informació sobre les inscripcions.

I l’últim cap de setmana de maig hi ha la Caminada Almeda-Montserrat. He de confessar que jo la vaig intentar fer fa un munt d’anys, potser 10, de fet recordo que anava a l’institut, no sé si a finals de la ESO o a Batxillerat, com a màxim deuria fer 1r de batxillerat perquè recordo que el dia següent em tocava educació física!!! Jo estava feta un nyap i, en canvi, la meva companya que, per cert, va acabar la caminada sola, estava com una rosa. Ho recordo tot a la perfecció i amb molta nostalgia i satisfacció, tot i abandonar a Olesa de Montserrat.

Sí, a Olesa tenia els peus plens de bullofes que em feien literalment xup-xup, tenia la regla i estava fins al capdamunt només de pensar que em quedava tota la pujada encara; aleshores, vaig decidir pujar a l’autocar escombra. És una eina que no totes les caminades tenen i és un fet molt valorable, eren les tantes de la matinada quan vaig trucar a ma mare per dir-li que agafava l’autocar, no sé perquè la vaig trucar, deuria ser el cansament i necessitava sentir la veu de la mama. L’autocar ens va deixar als ferrocarrils per tornar a casa i recollir els que havien acabat l’excursió. A l’autocar vam dormir com vam poder.

Recordo que l’ambient era molt bo i l’organització també. És curiós com sense conèixer a la gent un projecte comú els fa parlar, ajudar-se i animar-se entre sí, molt bonic la veritat. És quan penso que realment les persones són bones. No recordo haver-me perdut, així que la senyalització deuria ser bona i un fet valorable de les caminades de l’Almeda o Hospitalet, és que, a diferència de les de Barcelona, no pugen Collserola, així que el desnivell és menor ja que comencen per la llera del riu Llobregat un cami més planer, i no passen tanta estona per ciutat i ciment.

Recordo que no feia falta dur res a la motxilla, tan sols una jaqueta fineta i una ampolla d’aigua de 33cl per si de cas ja que els avituallaments eren molt freqüents i alternaven begudes amb sòlid. Recordo després de tants anys aquells donuts que ens van donar enmig de la foscor, van ser els millors de la meva vida!! És impressionant el poder del sucre per reanimar!

Recordo amb nostalgia i emoció la vivència, i de debó que la recomano a tothom! Jo la repetiré segur! Perquè evidentment vull assolir el final alguna vegada!! jajajjaa

Vosaltres heu fet alguna vegada una marxa cap a Montserrat? Com ha anat l’experiència?

A veure si enguany puc participar a la Caminada Hospitalet – Montserrat… Confirmo que les dates són el 9 i 10 de juny i teniu més informació aquí. Us animeu?

Recordeu que en aquest bloc s’actualitzen mes a mes les marxes cap a Montserrat.

Espero que algun dia us animeu i ens expliqueu l’experiència!