Puig de la Mola (538m)

I avui un post dedicat! Diria que el primer que dedico, tot i que pot ser que la memòria em falli… Dedicat a la Txell i a la seva companya de pis Aurora, que volien una excursió del Garraf i jo els deia que ja l’havia penjada! Doncs tenien tota la raó! Estava perduda en les múltiples carpetes de l’ordinador! Així que encara que vagi tard, us el dedico perquè us animeu un cap de setmana abans que comenci la calor i el gaudiu!

Aquest és el tercer cim que forma part de la saga “els pics més alts de les comarques de Catalunya” que ha iniciat un col·laborador del bloc amb la seva colla d’amics. Teniu a la columna de l’esquerra una pàgina dedicada a aquesta experiència, si cliqueu la imatge apaisada de les muntanyes veureu els anteriors posts. Us deixo amb la crònica, en aquest cas del cim més alt del Garraf!

Ens tornem a trobar per fer un nou cim! Aquest cop és el Puig de La Mola, el més alt de la comarca del Garraf, que no del massís del Garraf, que és el pic de la Morella, que es troba a la comarca del Baix Llobregat. Com el massís i la comarca tenen el mateix nom pot crear confusió, però el massís del Garraf pertany a més d’una comarca i el seu pic més alt (el de La Morella) no pertany a la comarca del Garraf.

Aquest cop serà una excursió molt curteta i en menys d’un parell d’hores ja haurem acabat. Inicialment estava previst fer-la més llarga i circular, però la gent estava poc animada, així que vam decidir pujar al cim i tornar a baixar pel mateix camí.

L’excursió s’inicia a l’escola de natura de Can Grau, propietat de la Diputació de Barcelona, situada al terme municipal d’Olivella. Des d’aquest municipi s’agafa la carretera que ens porta a l’escola. En un edifici annex hi ha el petit observatori astronòmic del Garraf, on les nits d’estiu es poden contemplar les estrelles. El corriol passa per davant de la casa i cal seguir les marques blanques i vermelles de la GR-92.

Quan portem uns 10 minuts de camí ens trobem amb un petit oratori dedicat a una Verge. Aquí, el sender es troba amb una pista de terra força ampla, que seguirem a mà dreta. Continuem per la pista durant un quilòmetre i mig, fins que trobem a mà dreta un petit sender amb un rètol que ens indica el Puig de la Mola i Olesa de Bonesvalls. Aquí deixem les marques de la GR i agafem aquest petit corriol que fa una forta pujada. Primer caminem per dins d’un bosc de pi blanc i, a mesura que anem pujant, la vegetació va minvant, fins que al poc, tan sols són matolls baixos, amb algun margalló, palmera autòctona del Garraf que cal cuidar, i molta pedra calcària, típica del Garraf.

Ja sense vegetació continuem pujant per la carena fins que arribem a un petit coll on trobem una pista força ampla, la continuem a mà esquerra i, en un parell de minuts, arribem a dalt del cim, on trobem una torre de guaita per a la prevenció d’incendis que sempre han sovintejat al Garraf. La vista és esplèndida, cap a l’Est hi ha la costa del Garraf, amb les poblacions de Vilanova i Cubelles, més a prop veiem la Plana Novella, on hi ha un temple budista visitable, cap al Sud les muntanyes del Montsant, a l’Oest retallades en un cel blau podem observar les capritxoses formes de la muntanya de Montserrat i, al Nord, la Serra de Sant Llorenç del Munt i el Montseny, més a prop el cim de La Morella. La veritat és que el Puig de la Mola és un pic molt baix, tan sols té 538 m., però, si el dia acompanya, les vistes són molt bones, per aquest motiu i per la forta calor que fa en aquest indret no és aconsellable fer-la a l’estiu, ja que és difícil trobar un dia clar i, a més a més, el sol pica de valent.

Nosaltres vam tornar pel mateix camí que havíem pujat, però si es té temps i ganes es pot fer circular. Tan sols cal tornar per la pista un parell de minuts i, en lloc d’agafar el corriol pel qual hem pujat, continuar per la pista fins a la carretera d’Olesa de Bonesvalls, passant pel pla de les Basses. Quan s’arriba a la carretera, cal seguir-la a l’esquerra durant un quilòmetre, fins que  a l’Hospital (raval del poble d’Olesa) cal agafar una pista a l’esquerra on ens tornem a trobar els senyals de la GR-92 que havíem deixat en pujar al Puig de la Mola. Seguint aquests senyals per una pista amb pendent suau arribarem a l’escola de Natura de Can Grau, no sense aturar-nos a veure l’entrada de l’avenc de l’Esquerrà que es troba tot just al costat del camí.

3 responses to “Puig de la Mola (538m)

  1. Crític de cine

    Fa temps que sento parlar de la Mola i hi vull anar. Ara, però, tenim una ruta Ripoll-Olot pendent.

  2. Puig de la Mola? veig que no té res a veure amb “La Mola” de la meva comarca…

  3. Tota la raó té el Pons, i segurament Crític t’has confós. Perquè la Mola més famosa és la que es troba a Sant Llorenç del Munt (comarca del Vallès Occidental), de fet, n’és la més alta del parc i és molt agraïda de pujar! Així que si vols hi podem anar. És la que té la forma característica amb una punxa al capdamunt.

    En canvi, en el post es parla de Puig de la Mola, situat al Massís del Garraf (comarca del Garraf).

    Doncs si m’assabento de quan aneu a fer la ruta i em va bé el cap de setmana vinc! Crec que vaig fer un tros Sant Pau de Segúries-fins a gairebé Olot, no hi vam arribar perquè vaig perdre la càmara de fotografiar i vaig voler fer marxa enrere per veure si la retrobava, però no hi va haver sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s