Records d’infantesa

Resulta que l’altre dia ma mare va descobrir que això d’escriure cròniques de les sortides em ve de ben petita!

Sempre he recordat amb molta delicadesa com els meus pares preparaven les vacances tal i com ja vaig descriure en el primer post del bloc. També recordo la minuciosa feina que feia ma mare cada nit en descriure en una llibreta tot el que haviem fet al llarg del dia. És una llibreta que ha servit per alguns viatges de les meves amigues! I moltes d’elles s’han sorprès de l’activitat que dúiem!

Doncs bé, resulta que el que no recordava és que jo de petita també hi col·laborava. Coses que passen, de petit ets molt col·laborador i de gran, de tan autònom que et tornes ja no fas res! Doncs a continuació la crònica més antiga que de moment hem trobat mentre endreçàvem papers!

NOTA: S’ha respectat l’ortografia d’una nena de 8 anys.

Diumenge 6 de agost de 1995

Preparem les maletas per anar d’exscursio entrem el cotxe i posem totes les motxilles el portaequipatge i començem la exspursio, posem musica i cantem cançons despres de molt de viatge sortim de catalunya ja es una altre cosa: tot sec, sense arbres, rius secs, i carretera esfaltada pero molta calor. Despres de mot de viatjar arribem ALBARRACIN amb arbres i finalment arribem al camping, calor, sol pero airet i sense ombre a la tarda no fa tanta calor.[…] anem pel voltant del camping em vist moltes mes campanyes i em vist els fogonets, el bar, lavavos, tot el camping la piscina i un parc del camping.

Disabte 7 de agost de 1995

Anem a tramacastilla hi ha: riu, pont, herba i arbres, vegetacio, una cascada, taules i cadires i fogons. despres anem a noguera a veure el barranc de dos aigues despres a la fon de juan ramon.

[…]

em pujat fins a una ermita que tenia molt vona vista. despres en anat a una font hi ha un parc infantil. despres em visitat el poble de orinola molt maco i von ambient.

El País de Mai Més, allà on ningú es fa gran

I fins aquí la megacrònica. M’he pixat de riure en la manera d’escriure, al principi he pensat: marxàvem d’excursió amb maletes? Però clar, per mi marxar de vacances era tota una excursió!  I quina visió d’Espanya (o de Saragossa). Ara diríem, ja es notava que ja no estàvem a Catalunya, les carreteres eren gratis… I atenció, les carreteres asfaltades! Que no les asfaltaven a Catalunya? Tot un punt de vista ben diferent com veuen les coses els nens petits! I quina mania en enumerar tot el que hi havia: sobretot els parcs infantils molt importants! I fixeu-vos també que els dies de cap de setmana no els practicàvem a l’escola… és igual quin és quin, ambdós són festa! jejeje No sé, m’hi podria estar hores i hores parlant de la crònica. Què deu ser un bon ambient per una nena de 8 anys? … però ja paro, us deixo dir la vostra!

10 responses to “Records d’infantesa

  1. Quina alegria trobar aquest record!! està molt bé escrit per ser tant petita i molt descriptiu, es notava que et fitxaves en tot el que t’envoltava, passats els anys penso que eren vacances massa dures per a nenes petites, però bé, també ens tragàvem tots els parcs infantils dels pobles, ens banyavem a tots els rius si més no ens mullàvem els peuets i respiràvem natura.

  2. jajaja. Ja veig que de petita no sabies escriure ‘Excursió’!! Des de ben petita estaves predestinada a estudiar el que has estudiat, perquè allà on vas només veies arbres i ‘vegetació’ (jo, de petit, crec que mai vaig utilitzar aquesta paraula)

  3. És que tenies uns mestres que Déu n’hi do…!!!

  4. Sento dir-te, i no t’enfadis, que d’aquesta entrada he entés molt millor el que vas escriure amb vuit anys que la reflexió posterior… què vol dir “I fixeu-vos també que els dies de cap de setmana no els practicàvem a l’escola… és igual quin és quin, ambdós són festa!”? Se m’escapa de la lògica la relació cap de setmana-escola…

    • És perquè en aquesta crònica de quan tenia vuit anys vaig escriure que el diumenge va abans que el dissabte (t’hi has de fixar bé, ja ho deia), … i la relació amb l’escola és perquè vaig aprendre a escriure allà i una de les coses que t’ensenyen a escriure és la data. Cada dia escribíem la data a la pissarra (crec que això passa a totes les escoles i generacions), i per això a la crònica de quan tenia vuit anys vaig escriure la data completa, però els dies estan en ordre diferent i em va fer gràcia comentar-ho perquè us hi fixessiu, m’explico?

  5. Hahaha! Quina gràcia: és sortir de Catalunya i trobar-te a Mordor “tot sec, sense arbres, rius secs, …”. Em sembla una gran idea que els nens escriguin una bitàcola; en prenc nota.

  6. Sensacional!!!, de fet crec que als teus 8 anyets ja feies descripcions millors que les que jo faig avui. Una meravella,de veritat.

  7. Imagino que trobar aquest escrit de quan eres petita va ser com trobar un bon ou de reig!

    Recordo com de petit anava amb els pares a la muntanya, sobretot en època de bolets (ara tinc la sensació que abans n’hi havia més que ara, i més a prop de Barcelona que ara) i sortíem de casa quan encara era de nit.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s