Ja hem acordat data i excursió per al segon any de bloc. Aquest any ens ha costat decidir i la diada i les festes de la Mercè ens han obligat a enrraderir-la. No ens posàvem d’acord amb la data, però finalment, sembla ser que hem trobat el dia que li va millor a la majoria de gent. Us poso al dia els que no heu rebut els correus electrònics, ja que és oberta a tothom!
Com molts ja sabeu vaig decidir que cada any que fés de bloc organitzaria una excursió, ja que molta gent està entusiasmada amb la idea de sortir un dia a gaudir de la muntanya però no troba el moment ni amb qui anar. Així que vaig pensar que seria una bona excusa. El 17 d’agost de 2012 vaig fer els dos anys i per això el dissabte 6 d’octubre anirem a passejar per Collserola.
L’any passat vam pujar el Tagamanent. I va ser tota una experiència. Però no cal pujar un cim per gaudir del senderisme. Així que la proposta d’aquest any és ben a prop de casa! Anirem a Collserola, per gaudir-la, per veure Barcelona des de dalt, per descobrir que no calen fer molts quilòmetres en cotxe per fer una mica de vida sana, i per desconnectar un dia de la rutina sense allunyar-se gaire de la ciutat.
Tot i que l’excursió serà ben curta (unes 4:30h) l’allargarem per no perdre la tradició de fer el pic-nic plegats. Ja sabem que nosaltres, en segons quines passejades, tenim el que popularment es diu com “pas de biòleg”. Aturar-nos per fer un segon esmorzar, desviar-nos del camí per visitar alguna font, fer fotos, xerrar… Hem de gaudir de la jornada amb tranquil·litat. També aprofitant que no farà tanta calor quedarem tardet (esperem que com a mínim no plogui!) per no haver de matinar gaire.
Així que us convoco…
a les 10h a la parada de metro de Montbau (L3) el dissabte 6 d’octubre.
Haureu de dur protecció pel sol (gorra i crema si s’escau), aigua (1L per persona mínim), capelina?, el dinar i alguna cosa si voleu fer un segon esmorzar, roba còmoda i calçat còmode (crec que amb unes bambes ja fem!). I recordeu que no és una caminata oficial, per tant, no hi ha assegurança i totes les despeses van a càrrec vostre (menjar, beure, transport…).
Seguirem la ruta 2 del llibre:
LÓPEZ MARTÍN, Rafa; 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona en transport públic. Cossetània Edicions. Azimut. El mateix autor del bloc Senderisme en Transport Públic on ha fet un video de l’excursió que farem. L’excursió és linial, però és possible que deixem en algun moment el camí per visitar la font de la Salamandra, per exemple, que diuen que és digna de veure i després retornarem al mateix lloc. Si pel camí us ve de gust visitar alguna cosa ens podem permetre fer alguna variació ja que l’excursió és curta i sense gaire desnivell. Acabarem a Sant Cugat on podrem agafar els ferrocarrils per tornar.
Li podeu comentar als vostres amics si volen venir, però millor que confirmeu assistència per saber si us hem d’esperar, tot i que no cal que ho feu amb molta antel·lació.
Espero que us animeu a venir!!!!
__________________________________________________
Aprofito la publicació d’aquest post per comentar dues coses. La primera és que Aficionatsalssenders col·labora a vegades amb altres blocs (ho podeu veure al peu d’aquesta pàgina web) i l’última cullerada l’he feta al bloc de manualitats anomenat Alaprestatgeria, podeu veure el post i comentar aquí; el meu text era en català i elles l’han traduït en castellà. Gràcies noies per penjar-lo, ha estat un plaer, va ser molt divertit fer les muffins i sobretot tastar-les!
I per últim una notícia d’actualitat: faran pagar (10€ anuals!) en alguns municipis per anar a buscar bolets… Entenc que hi hagi diversitat d’opinions, però em fa por que suposi l’extensió de la pràctica de fer pagar per tot, m’horroritza que algun dia ens facin pagar per caminar lliurement per la muntanya o que la tradició d’anar a buscar bolets (per cert, no molt abundants enguany a causa de la poca pluja) es vagi perdent. Podeu llegir la notícia en la versió virtual de: El Periódico, 324, la vanguardia, nació digital solsona.
En principi no vinc. Però si fas un post de recordatori el divendres, potser m’ho repenso i canvio d’opinió, qui sap!
M'agradaM'agrada
Divendres 5? ok! fet!
M'agradaM'agrada
haig de reconèixer que primer no volia anar-hi, després m’ho vaig plantejar seriosament, però ara estic força constipat i no tinc forces per sortir de casa. A la propera potser, quan celebris 2 anys i 3 mesos potser xD
M'agradaM'agrada
Jaja Quina poca força de voluntat! Per cert, Vaig camí de Reus :S…
M'agradaM'agrada
Bona tarda Laura,
Quan vaig veure la teva entrada em va fer molta il•lusió que haguessis escollit una de les rutes del meu llibre. El recorregut és molt entretingut, si voleu anar a la font de la Salamandra a l’arribar a Vista Rica, creueu la Arrabassada i pugeu uns metres en direcció al Tibidabo per agafar un corriol a la dreta esglaonat. La trobareu al costat d’un plataner, recentment un senyor l’ha netejat i ha construït una mena de canalització. A conseqüència de la manca de pluges el pantà està molt sec, a l’aigua verdosa us sorprendrà la gran quantitat de gambúsies (heu d’estar molt a l’aguait per trobar el corriol que hi baixa, jo vaig estar fa dues setmanes i està una mica tapat pel brancatge, però es pot resseguir sense problemes).
Gràcies per convidar-me, hauré de mirar-m’ho ja que el primer cap de setmana és la fira del llibre de muntanya, i no sé si aniré. Et dic quelcom i qualsevol dubte que tinguis, o si vols ampliar el recorregut m’ho fas saber.
Salutacions
M'agradaM'agrada
Moltes gràcies Rafa pels teus consells i aportacions, si no pots venir ja t’explicarem com ens ha anat seguint la teva crònica!
M'agradaM'agrada
Em sembla bona idea la que has tingut.
Espero que tingueu un molt bon dia. Abans hi anava molt a Collserola, amb l’excusa de passejar la meva gosa. Ara, sense ella, ja no sovintejo tant aquests indrets com abans.
M'agradaM'agrada
Hola Laura, he buscat a veure si tenies un correu per escriure´t però no l´he vist. No coneixia el teu bloc abans dels PBC d´aquest any, ja vaig veure que també ets una aficionada a la cuina com jo 🙂
Bé, no va poder ser ni per tu ni per jo…vaig quedar un poc decebuda perquè pensava que ens donarien algun tipus d´identificació i com no va ser així era quasi bé impossible trobar els blocaires als que no pots posar cara. Jo per exemple vaig buscar a la Fina de Cuinacinc i vaig demanar a un parell de dones si alguna es deia així fins que vaig dessistir 😀
Moltes gràcies pel teu comentari al meu bloc, m´ha animat molt saps? les teves amoroses paraules m´han arribat al cor.
Un petonet!! Maria José
M'agradaM'agrada
Si, a banda dels guanyadors la resta era gairebé impossible reconèixer qui eren. La meva amiga que m’acompanyava té twiter i estavem a dins la sala quan em va ensenyar un twit teu, perquè sabia que et seguia i que, per tant, em feia gràcia que guanyessis, dient: a la cua de l’acreditació, i vaig tenir una sensació estranya, tan a prop i ni idea de com som! Però bé, la gràcia dels blocs ja és això, que aprens dels desconeguts! Així que molts ànims per seguir fent receptes tan espectaculars! Jo intentaré fer-ne algunes jejeje, i per la meva banda seguiré fent propostes d’escapades…
M'agradaM'agrada