Aquest cap de setmana ha estat bastant actiu, i majoritàriament, ha estat gràcies al bloc, tot i que afortunadament no ha ocupat el 100% del cap de setmana, sinó malament rai, perquè començaria a ser blogger-addicta (tot  i que he de reconèixer que tinc algun símptoma).

El cap de setmana va començar bastant prometedor quan em vaig desplaçar a Reus per viure la “gala” dels Premis Bloc Catalunya 2012. Estava cantat que no guanyaria i, de fet, vaig encertar els guanyadors, quaderns de bitàcola, que han fet entre d’altres, la volta al món en 200 dies i tenen un bloc amb un munt de consells per als vostres viatges i unes fotografies espectaculars. He de dir, que no guanyar va ser, en part, un descans per no haver de sortir a l’escenari i viure l’experiència de veure el teu bloc en una pantalla enorme i pronunciat per una veu en off d’aquelles de ràdio ja és prou impressionant, només he de dir que dels nervis em vaig quedar sorda i no vaig sentir ni com ho deia, i que em vaig fixar molt en què hi havia coses del disseny de la web que no m’acabaven de fer el pes. Va ser tota una vivència que recomano a tots els bloggers. Només he de dir que alguns punts l’organització van fallar, per exemple, no hi havia una acreditació clara fet que dificultava la identificació dels bloggers, el fotògraf va desaparèixer a mitja gala, no havien comptat que molts premiats no havien assistit a l’entrega de premis i el sopar consistia en un pobre pica-pica que no incloïa ni l’obridor de les cerveses. La imatge de tot de persones amb camisa, americana i corbata donant cops a cor que vols a la nevera per obrir la cervesa era digna de veure! Això si, els premis feien patent la gran capacitat comunicativa dels blocs i la gran activitat bloggera en català respecte el nombre de població. A més, ser finalista em va permetre arribar al miler d’entrades en un mes durant el mes de setembre!

El dia següent vaig agafar el tren a les 7:30h per arribar a Montbau a les 10h on començava la segona excursió de celebració del bloc. Vam seguir la ruta 2 del llibre 20 excursions a peu pel voltant de Barcelona d’en Rafa López en el qual ens proposa excursions properes on sempre s’enllacen dos transports públics. Com sabeu l’autor també escriu en el bloc Senderisme en transport públic.

És una excursió ideal per fer en un matí, sense gaire dificultat, molt agraïda i bonica i només sortint del metro! És una sensació espectacular descobrir que tenim la muntanya tan a prop de Barcelona! Les vistes de Barcelona, són, en el primer tram de l’excursió espectaculars, tot i que es fa patent que l’aire que respirem és molt allunyat al desitjable.

Vistes de Barcelona (em vaig deixar la càmara i les fotos del meu mòbil deixen molt a desitjar)

En el llibre està molt ben explicada l’excursió fins a arribar a l’ermita de Sant Medir, amb llegenda inclosa, tot i que hi ha alguns punts de confusió. No vam saber veure la font groga (les altres fonts també estaven seques) i sembla que amb el temps han canviat alguns camins, però la pèrdua és poc probable. El punt de més confusió és que després de la gossera es troba un encreuament de pistes i cal agafar just la de l’esquerra.

Després de l’ermita de Sant Medir no vam seguir les indicacions del llibre, així que vam seguir per un pista seguint uns indicadors que posaven Sant Cugat. Tot i que hi vam arribar igualment, recomanem l’alternativa d’en Rafa López que exposa en el seu llibre, perquè transcorren menys quilometres en pista i sempre és més agraït fer-ho amb senders entremig de bosc i perquè passa pel pantà de Can Borrell.

A mitja hora d’acabar l’excursió ens trobem amb el Pi del Xandri, tot un símbol d’arbre monumental de Sant Cugat, on vam dinar, tot i que vam patir una mica amb la cagades de gos, crec que la gent s’hauria d’acostumar a recollir-les tot i no estar a dins de la ciutat.

En acabar a Sant Cugat vam descobrir que el seu monestir i abadia són espectaculars i com que són gratuïts cada primer diumenge de mes hem dit de fer l’excursió al revés, iniciant-la amb la visita del monestir, i baixar cap a Barcelona, seguint l’itinerari que ens recomana el llibre.

 

En definitiva un cap de setmana ben complet, amb el qual us recomano l’experiència d’inscriure-us als premis bloc i fer aquesta magnífica excursió, si sortiu més d’hora que nosaltres no necessitareu ni picnic o podeu dinar a Sant Cugat mateix.