A continuació us deixo amb un altre cameo del nostre col·laborador que està realitzant els pics més alts de les comarques dels seus amics. Podeu consultar la resta dels pics aquí i l’explicació de la iniciativa aquí. Estigueu ben atents perquè al final hi ha una proposta ben interessant! A veure qui s’anima!

Aquest cop la nostra intenció era fer el pic més alt de la comarca del Maresme, on viuen els nostres amics el Xavier i la Marta, que ens guiaran fins arribar al cim. Aquí no hi ha cap dubte i el pic més alt d’aquesta comarca és el Turó Gros del Montnegre.

Comencem l’excursió a Sant Martí del Montnegre (467 m.). Per arribar cal agafar la carretera de Sant Celoni a Hostalric, i poc després de Sant Celoni agafar una pista de terra a mà dreta fins a Sant Martí del Montnegre. La pista és transitable per a cotxes, però es fa una mica pesada perquè es bastant llarga, hi ha molta pols, fa molta pujada  i cal anar amb molt de compte perquè hi ha molts ciclistes i et pots trobar algun a la sortida d’un revolt en plena pujada.

Sant Martí del Montnegre, era antigament un poblat dispers de prop de 900 habitants, ara tan sols queda l’església, de grans dimensions, bastant espectacular, amb un gran pati a l’entrada, (nosaltres no la vam poder visitar perquè estava tancada), la rectoria, el restaurant (antic Hostal),  la casa de ca n’Auladell i altres masies disperses. L’onze de novembre (Sant Martí de Tours) s’organitza un aplec en honor al Sant.

Un cop deixat el cotxe a l’esplanada davant del restaurant, agafem la pista per on hem vingut amb cotxe i al poc ens desviem a mà esquerra per una pista que en un primer moment planeja. Al quart d’hora de camí, a mà esquerra, trobarem una alzina monumental, i poc després, a mà dreta, hi ha una font d’aigua fresca (25 minuts). Aquí, la pista comença a pujar suaument, entre gran quantitat de cirerers boscans que floregen a la primavera, fins arribar en poc menys d’una hora a Santa Maria del Montnegre (600m.), petita capella, amb una esplanada al davant amb bancs a l’obaga per asseure’s. En al mateix indret trobem el Roure gros de Santa Maria del Montnegre, un altre arbre monumental abatut per les ventades de l’any 2009 (antigament era el rei del Montnegre). Fa una mica de pena veure aquesta joia de la naturalesa completament abatut, amb la soca buida. Jo penso que és un símbol dels temps que tenim. Aquest és un bon lloc per esmorzar o menjar alguna cosa, a més a més, tenim una font a 2 m. que podem trobar per un petit camí a l’esquerra de la pista.

Alzina monumental

Agafem el petit sender que surt a la dreta de la capella i que entra en un bosc de castanyers, en poc més de mitja hora ens porta fins dalt de la carena. Agafem la pista cap a la dreta que va planejant, deixant un altre que puja a la dreta. Seguim carenejant i en poc més d’un quart d’hora hi ha una petita pujada fins el Turó Gros (752 m.), on trobem una talaia d’incendis. El pic, tot i ser el més alt de la comarca, no té cap mena de visibilitat perquè està envoltat d’alts castanyers que impedeixen qualsevol vista panoràmica.

Tornem a la pista i la seguim a l’esquerra, com si continuéssim pel camí per on havíem arribat. Poc després trobem un encreuament, a partir d’aquí hem de seguir els senyals del GR5. El camí ample s’ha convertit en un petit sender malmès per les motos, les bicicletes de muntanya i l’erosió de l’aigua. Cal anar amb compte ja que, a més a més del seu estat deteriorat, té un pendent més que considerable amb forta baixada. A prop del final, a l’indret de Terra negra ens trobem amb la GR92 i la GR83, nosaltres ens desviem a la dreta i poc després ja trobem el punt d’inici de la ruta: Sant Martí de Montnegre. En total hem esmerçat poc més de tres hores envoltats de castanyers, bruc, avellaners i cirerers boscans.

Dels cims més alts de les comarques del Principat, aquest és el quart que hem fet, però he de reconèixer que el nostre grup  és bastant reduït, així que invito a tot aquell que es vulgui afegir a que s’animi per guiar-nos fins al cim més alt de la seva comarca.