La campanya “On vas envàs” en fred

Sé que em desvio una mica de la temàtica habitual del bloc, però després de la intensa campanya “on vas envas” que ha provocat tanta reflexió compartida jo també he volgut fer-hi la meva cullerada personal… espero que us sigui d’ajuda i demano disculpes d’avançat per la llargada del post.

La campanya “On vas envàs” ha creat polèmica i debat a les xarxes socials, però també a les sobretaules, cafès i converses disteses entre amics. He de confessar que em va fer il·lusió sentir en un medi de comunicació tan eficient com la televisió en boca de tres noies allò que tants anys hem estat dient: “no tots els plàstics van al contenidor groc”. També he de confessar que, alhora, vaig tenir vergonya aliena; però després vaig entendre que ha estat la millor manera per crear debat, tot i que algunes vegades ha estat confús i massa en calent. Jo em pensava que sabia com funcionava el nostre sistema, però mai m’havia preguntat més enllà, ni les qüestions de fons ni alguna manera de millorar-lo, així que trobo que ha estat un debat enriquidor per a tothom.

Crec que les simplificacions donen lloc a confusions, i això és el que ha passat amb l’anunci. Per mi, en 20 segons està explicat d’una manera molt aclaridora, però per altres ha estat confondre més del compte, sentir-se enganyats, alguns pensen ja fa prou pal reciclar com per a sobre que ens timin! i per d’altres ha estat la oportunitat de fer córrer per la xarxa informacions que són tan o més confuses que les de l’anunci.

Si haguessin fet un anunci dient, que per norma general al contenidor groc hi van els envasos, i per tant, no les joguines, però si els gots i plats de plàstic perquè estan fets del mateix material que els envasos, però no les canonades de plàstic, però si el paper de plata, però no el portacelos de plàstic, però si… hagués estat molt més complicat i farragós. No creieu? Així que han optat per desmentir allò que molta gent pensava: “ets plàstic? Al groc, fantàstic!” Doncs no. Els dubtes que poden sorgir a partir d’aquí els traslladen a una web poc o menys útil que sembla pensada per les persones que tenen molt de temps lliure i volen distreure’s perseguint boles que volen per la pantalla.

L’ORIGEN D’ON VAS ENVAS; el perquè d’aquesta campanya ara:

Cal destacar, per començar, que el problema amb la generació dels residus en la nostra cultura de consum és molt greu i tots en som responsables i hem de fer alguna cosa. No sabem on posar-los de tants que n’hi ha i la seva gestió és molt complicada degut a la gran diversitat de materials, cada material necessita una gestió diferenciada. Un dels més complicats i diversos són els plàstics, dels quals els més abundants són els envasos lleugers. Per aquest motiu es va aprovar la Llei d’envasos, en la qual s’obliga als productors i empreses envasadores a fer-se càrrec del cost de la gestió dels residus que ells generen. Aquestes empreses s’associen a Ecoembes o el seu homòleg Ecovidrio que duen a terme el procés de reciclatge.

El nostre sistema actual s’anomena “Sistema Integrat de Gestió” a partir d’ara SIG i es basa en l’aplicació i execució d’aquesta llei. D’aquesta manera, les plantes de triatge i de reciclatge han estat dissenyades per fer front al reciclatge d’aquest tipus de materials i, per tant, per complir aquesta llei. És per aquest motiu que, segons el nostre sistema actual només som capaços de reciclar envasos o productes de materials similars.

Els impropis (materials que no podem reciclar) suposen una dificultat en el procés, perquè s’han de separar i poden disminuir la qualitat del producte final. Catalunya és una de les comunitats d’Espanya que més recicla i on l’educació ambiental ha estat molt present en les últimes dècades gairebé de forma pionera a l’estat espanyol, però també és una de les comunitats amb més percentatge d’impropis en els seus contenidors i aquest anunci té l’objectiu d’aconseguir que disminueixin, només això. En 20 segons, és el que els ha donat temps d’explicar amb una cançó enganxifosa que pertorba els nostres pitjors malsons.

A partir d’aquí s’han generat una sèrie de qüestions a les xarxes socials que intentaré resoldre amb la meva humil formació. Vull destacar d’entrada que no en sóc cap experta i que la simplificació pot donar lloc a errors, així que demano disculpes per avançat.

La campanya ha estat creada per complir els beneficis d’Ecoembes i no per l’interès comú i mediambiental

No sé quin és el grau de conscienciació ambiental d’Ecoembes, però no són cap associació ecologista, ni cap ONG verda. Són una empresa privada, de fet, un conjunt d’empreses privades, i per tant, sí, no ens desenganyem, actuen pel seu benefici econòmic, evidentment. Ecoembes va ser creada per complir amb la llei d’envasos i per dedicar-se a la gestió d’aquest tipus de productes i això és el que es limiten a fer. Realment sí, no volen fer front a residus que no els pertoquin i que ningú ha pagat per la seva gestió.

És recriminable que una empresa miri pel benefici propi? Que financiï un anunci? Que es limiti a complir la llei sense pensar si pot fer més pel medi ambient? No ho sé.

La campanya ens enganya perquè ens diuen que no posem materials de plàstic reciclables al groc quan sí que es poden reciclar

En aquesta afirmació hem de separar dos conceptes.

El primer és que hi ha materials que possiblement són potencialment reciclables però, com a mínim, al nostre país, de moment, no tenim les condicions tècniques com per poder-ho fer. Cap empresa ha apostat pel seu reciclatge, ni tan sols l’administració, ni s’ha legislat al respecte. Tot el sistema està muntat, repeteixo, segons la llei d’envasos que va obligar a les envasadores a fer-se càrrec dels residus dels seus productes, i per tant, tot el sistema ha estat dissenyat per fer front a aquest tipus de material. Per tant, encara que posem materials de plàstic al groc NO tots els podran reciclar. És el cas, per exemple, de les joguines, són de plàstic, però encara que les tirem al contenidor groc no les podrem reciclar, perquè no tenim la tecnologia per poder-ho fer. Un bon destí per aquest tipus de productes és donar-los a la Fundació Engrunes, que, mitjançant la reinserció laboral d’expresoners reparen joguines i altres productes, com ara roba, i les posen a la venda en botigues de segona mà a un preu econòmic. És una molt bona manera de reutilitzar.

La segona qüestió és que l’anunci no ho diu tot, per un motiu de màrqueting han preferit que fos un anunci amè i, per tant, havien de seleccionar molt bé la informació que es transmetia. El missatge és clar: “no tots els plàstics van al groc”. I això és una veritat com una catedral, reitero, segons el nostre sistema actual. Es limiten a dir: Si tens dubtes consulta on va. Clar, feinada! Però hagués estat menys efectiu que ens llistessin tot el què hi va i tot el què no hi va. En resum, al groc hi van tots els envasos i productes de material similar com per exemple paper d’alumini i film transparent, coberts, gots i plats de plàstic, safates de porexpan i bosses de plàstic. En cap cas, et diuen que no ho llencis al groc, sinó que consultis al web. Per tant, la campanya no és una enganyifa.

A vegades podem tenir dubtes amb algun material, com per exemple, una capsa metàl·lica de llapissos de colors, a vegades diuen que en aquests casos els podem llençar al contenidor groc, si el sistema tecnològic és capaç de reciclar-ho ho farà i si no, ho separarà (gairebé tot està automatitzat, ho fan màquines que detecten el tipus de material). Però llençar-ho tot a la babalà faria que el sistema no fos efectiu.

Fins i tot, ICV ha demanat retirar la campanya, ho veus com si que és una estafa de campanyaaaa!!!!

Sí, ICV és per excel·lència el partit polític que més defensa el medi ambient i que demani retirar la campanya fa dubtar molt sobre la veracitat i el costat fosc de la mateixa. Però anem a calmar-nos. ICV va estar al tripartit i escalfant la cadira del govern durant, si no recordo malament, set anys. El sistema de reciclatge era el mateix i els materials que es reciclaven també. La concessió es renova cada cinc any, i si no tinc malentès ICV, juntament amb la resta de partits que formaven aleshores el govern van signar dues vegades aquesta contractació. Aleshores la gestió dels envasos també era privada. Què és exactament el que li ha molestat a ICV? La quantitat de vegades que sona la cançoneta als mitjans de comunicació? Creieu-me, a mi també, la tinc al cap com si fos un altre subconscient que se m’hagués instal·lat a viure en el meu cervell! Potser és que és el que toca, estan a l’oposició i han estat oportunistes, no ho sé.

Escoltarem la cançó fins el 30 de gener! Jo també voldria que retiressin la campanya…

Els impropis que posem al contenidor groc els ha de pagar ecoembes i, en canvi, els de la deixalleria o el contenidor gris, que se separen a l’ECOPARC, els paga l’administració, i per això a ells els interessa que no arribin al contenidor groc

Tinc molts dubtes sobre aquesta afirmació, més que res perquè és una afirmació molt estesa, fins i tot entre professionals de la comunicació científica. És l’afirmació que més em fa trontollar el cap.

Pel que tinc entès que hi hagi impropis al contenidor groc té una repercussió econòmica tant per ecoembes com per l’administració.

Per ecomebes perquè gestionen, separen o tracten alguns productes que no ha pagat ningú, i ells no són tan altruistes com per fer-ho, perquè reitero són una empresa privada com qualsevol altra. Potser això és recriminable, no ho sé.

Però per l’administració també té un cost. La roda de diners és la següent: els productors i empreses envasadores paguen a l’administració la taxa que els marca la llei d’envasos, l’administració s’encarrega del transport dels envasos del contenidor groc a la planta de triatge (on separen els diferents envasos per tipus: lleugers, bricks, alumini etc) i la planta de triatge cobra a l’administració per gestionar aquests residus. Si tots els residus que arriben a la planta de triatge fossin envasos, l’administració pagaria a la planta de triatge íntegrament amb els diners que ha guanyat amb el que li han pagat les empreses envasadores, però si hi ha impropis, l’administració (és a dir, tots) haurà d’assumir el que la planta de triatge li cobrarà i que a l’administració no ha pagat ningú. M’explico?

Reitero, no sóc economista ni res que se li assembli, les cadenes de diners que passen els uns als altres em costen molt i segurament per poder-ho entendre he fet alguna simplificació que pot causar algun error.

Si no hi ha fletxes no ho reciclen. Si no hi ha fletxes, ecoembes els fa pagar una multa a l’administració.

A cap lloc, anunci, etc parlen de les fletxetes, per tant, aquestes afirmacions són totalment mentires que corren per internet i resultat del boca orella.

Si no hi ha fletxes, però el material és semblant al dels envasos, sí que es recicla. No hi ha ningú a la planta de triatge (on arriben tots els camions del contenidor groc i on se separen els envasos per tipologies, ja que cada tipus d’envàs té un tipus de gestió diferenciada segons el seu material) que es dediqui a mirar quins productes porten fletxeta i quins no. Sabeu quantes tonelades arriben a la planta de triatge??? Seria impossible poder seleccionar les coses que porten fletxes o no! Manualment només es fa una separació inicial grollera, és una feina molt i molt dura i estaria molt bé que els facilitéssim la feina. Després, la selecció és mitjançant sensors, i per tant, detecten el tipus de materials i no si duen fletxetes o no. Que un producte es recicli o no, només depèn del seu tipus de material i de la tecnologia que disposa la planta. Us aconsello molt la visita a la planta de triatge de Gavà!

No hi ha cap multa si el camió porta productes que no tinguin fletxetes. Les fletxes indiquen que l’empresa ha pagat el que la llei d’envasos imposa. El cost que els suposa de més a l’administració de pagar no és cap multa, sinó que és una simple resta matemàtica del que ha cobrat de les empreses envasadores respecte el que haurà de pagar a ecoembes, perquè tracti els materials que recull als contenidors.

És molt millor el que fan a Alemanya, és molt més efectiu utilitzar un sistema de dipòsit, devolució i retorn (SDDR), a més, fins i tot cobraríem per separar!

Sí, sempre és molt millor el que fan a Alemanya.

Sí, és molt més efectiu el sistema SDDR, la taxa de recollida selectiva és molt superior a la nostra amb el sistema de SIG, si no ho tinc mal entès d’un 30% més, i en el cas de ciutats que seleccionen poc, com per exemple Hospitalet de Llobregat, d’un 50% més.

La única diferència entre els dos sistemes és que el SIG, el nostre actual, es basa en la conscienciació de la ciutadania, en el fet d’actuar pel bé comú i d’acord amb una responsabilitat compartida, i el sistema SDDR promou la separació selectiva tocant la butxaca, i ja se sap, quan ens toquen la butxaca fem el que sigui, amb consciencia o sense! I per tant, la gent separa més amb el sistema SDDR que amb el sistema SIG. A mi m’agradaria que la gent actuï per valors i consciència més que per una falsa sensació d’estar guanyant diners, o per una sensació real de no perdre’n, però entenc que els diners en la nostra societat mouen més que l’educació i els valors (em fa mal que això sigui veritat).

I no, no cobraríem per separar. Com el nom del sistema indica el que et retornen és el dipòsit que tu has pagat a priori en adquirir el producte (25 cèntims per unitat a Alemanya) (quina putada si se’t cau una ampolla de vidre al terra i es trenca!). Aquest sistema funciona actualment i en el nostre país en l’hosteleria i en algunes festes populars en les que pagues 1€ per un got de plàstic reutilitzable i després et retornen l’euro quan tornes el got. Perquè ens entenguem l’euro és només una moneda de canvi, però ningú cobra ni paga de més.

El sistema de SDDR permet varis avantatges respecte el sistema SIG. La taxa de recollida selectiva és major, les places i carrers estaran súper nets perquè hi haurà gent que els interessa anar-ho recollint per cobrar el dipòsit que haurà pagat una altra persona, té una menor proporció d’impropis (la màquina t’escopiria el material que no vol i, en canvi, el contenidor tot s’ho menja), permet la reutilització del vidre ja que amb el sistema SDDR no es trenquen i és més ecològic reutilitzar el vidre que reciclar-lo, l’administració no s’hauria de fer càrrec dels impropis perquè no n’hi ha (tot i que si nosaltres no llancéssim impropis al contenidor groc tampoc se n’haurà de fer càrrec)… sembla ser doncs un sistema millor que el SIG, però cal tenir clar, que tant el sistema SIG com el sistema SDDR no potencien la reducció (el que hauria de ser una prioritat actualment) i cap dels dos no tracten altres materials que no siguin envasos, per tant, la cançó podria servir igual per al sistema SDDR,… nooo ens perseguirà fins a l’eternitaaaat!!!

M’agradaria plantejar ara els meus dubtes vers els sistema SDDR: si es decidís canviar de sistema, qui pagarà la instal·lació del nou sistema, després del que ens ha costat tota la instal·lació de contenidors, camions etc del sistema actual? No hi haurà cap empresa darrere que miri més pels seus interessos econòmics que pel bé comú o pel medi ambient? Hi haurà tantes màquines per deixar els envasos com contenidors hi ha ara? Les tindrem a prop de casa o serà com els punts verds que ningú sap on són? Jo he vist a Alemanya gent amb bosses gegants plenes d’envasos al bus anant a reciclar-les… tindrem espai per anar acumulant els envasos a casa? Diuen que les màquines estaran en les grans superfícies, a les ciutats pot estar bé, jo ara visc a les afores de Sant Boi, tinc el supermercat a 20 minuts i només hi vaig en casos especials, fem la compra gran en supermercat en cotxe cada quinze dies. He de tenir els quinze dies la merda a casa? He de passejar 20 minuts amb els residus amunt i avall? Que es farà amb els productes que ara llencem com bosses de plàstic, envoltoris de magdalenes, paper de plata (les quals són un problema molt gran dintre els envasos)? Un sistema nou sempre genera dubtes, a més, he de reconèixer que em manca molta informació d’aquest sistema.

EXISTEIX EL SISTEMA IDEAL?

No conec el sistema perfecte encara, però m’agradaria trobar-lo, o si més no acostar-m’hi. El més probable és que, com que els residus és un problema de tots, i que tots hem de col·laborar en la seva separació selectiva etc, que el millor sigui que la gestió sigui pública, i que les envasadores paguin directament a la gestió a l’administració i ella se’n faci càrrec. I potser no només les envasadores, sinó totes aquelles empreses que generin residus en els seus productes, i potser no només pels residus, sinó per l’impacte ecològic que generi la seva activitat empresarial o industrial.

Pot ser que el sistema SDDR sigui més efectiu en alguns aspectes, per exemple en el vidre i es pugui aplicar en aquest tipus de productes. També estaria bé potenciar mitjançant l’educació ambiental i altres mesures més efectives a curt termini la REDUCCIÓ de residus, que suposaria un canvi d’hàbits en la nostra societat de consum i que s’endurís la llei per part de les empreses generadores de residus, les quals podrien apostar per la reducció d’envalatges individuals o per l’ús de materials més fàcils de reciclar.

Però tot això que dic no es contradiu amb l’anunci, ja que en només 20 segons, només tracta un tema: “no tots els plàstics podem reciclar, és clar”. I això és ben veritat!

Espero haver estat aclaridora i no haver generat més dubtes!

Altres webs i articles d’interès:

Planta de triatge de Gavà Aquí arriben els residus del contenidor groc i els separen per tipus de plàstics per reciclar-los posteriorment.

http://www.onvasenvas.cat/

Article al diari ARA

Plataforma Retorna

Un article fascinant!

Altres opinions a la xarxa: de MadebyMiki

Altres defensors del sistema SDDR.

En Quim Monzó a la Vanguardia (article d’opinió)

El Medi Ambient (un programa increïble) parlant del SDDR i els seus beneficis

22 responses to “La campanya “On vas envàs” en fred

  1. Osti quin rotllo que has fotut! total per dir que l’anunci no enganya però que ens tenen enganyats perquè no els hi interessa que reciclem tot el que es podria reciclar si les empreses recicladores ho fessin com hauria de fer-se.
    PD: L’article del Monzó es genial xDD

    • jajaja, ja, no sé resumir… no exactament, jo no sé com les empreses recicladores haurien de reciclar, jo crec que ja està bé el sistema de només envasos, però públic. Potser és molt difícil i molt poc rendible posar-se a reciclar més productes multiplàstics i d’altres estils… no sé.

  2. Molt bon article! Moltes gràcies. Sincerament m’ha donat una altra visió de l’anunci i del seu missatge. Si bé la cançoneta i les tres bledes de l’anunci em fan posar cara de fàstig cada vegada que les sento, gràcies al teu article veig que realment el missatge no és tant ridícul com em pensava. És cert que els plàstics són dels materials més complexes a l’hora de reciclar i que encara hi ha moltes limitacions tecnològiques. Sap greu veure que una empresa recicladora no té tanta consciència medioambiental com ens agradaria i que es mou pels diners, però tens raó, és una empresa privada i també és cert que si no tenen guanys molta gent acabaria al carrer… Per tant, em quedo amb la teva opció d’agafar només la part positiva de l’anunci. Potser ara quan el vegi per la tele ja no faré ganyotes!

  3. Molt ben explicat! (una mica llarg però…xd)
    jo també crec que per garantir que la protecció al medi ambient i els valors de l’educació ambiental, com per exemple reduïr residus, no entrin amb contradicció de possibles interessos econòmics la gestió hauria de ser pública (de fet el consumisme, i el conseqüent augment de residus es promogut pels interessos del capital ja que si no hi ha consum l’economia no creix i això és un problema, per tant no es pot mirar per l’economia i alhora voler reduïr el consum…haurem d’escollir quin interest hauria de prevaldre).
    ja faré difusió🙂

  4. Ets la culpable que a aquestes hores segueixi desperta…UAU! Quin treball de recerca! Matrícula d’honor! L’enviaré a dues persones amb qui he estat comentant el tema.

  5. He hagut de fer un descans, molt i molt i molt exhaustiu l’article. Jo que ja tinc una pila d’anys, penso que abans no havia tants residus perquè ja no es comprava tant d’envasat i això la culpa la tenen els polítics, que legislin prohibint tants d’embalatges i això de pagar el dipòsit de les ampolles ja es feia i es va deixar de fer no sé el perquè.
    I si cal envasar que s’utilitzin plàstics de fàcil degradació que ja existeixen.

  6. Hola! Bona reflexió! Sobre el tema del SDDR, els resultats obtinguts són molt bons! Fins i tot s’ha arribat a aconseguir el reciclatge del 95 per cent dels envasos. Volia puntualitzar que si he entès bé aquest sistema està pensat només pels envasos de begudes, així que caldria mantenir igualment els contenidors grocs per a la resta d’envasos. Al web de “Retorna” hi ha molta informació sobre aquest tema!

    • Exacte, el que em referia és que una part de la població ha entès el sistema SDDR com a alternatiu del sistema actual, i en realitat, no seria així, sinó que seria un complement com si diguéssim.

      Gràcies Judit per visitar-me i comentar!

  7. Plas, plas, plas!!! Molt bon post… o potser hauria de dir molt bon estudi😉 La veritat és que tot i ser llarg no li’n sobra ni una frase. Chapeau!

  8. Me n’alegro que hagis decidit finalment publicar-ho al teu blog, és un article que paga la pena llegir-ho. bona feina!🙂

  9. Com a ciutadà quan em criden l’atenció des de la tele per una cosa com aquesta, em fot. I em fot perquè estem tant envoltats de tantes normes que cansa una mica. Giri a ‘l’esquerra, no per aquí no, ara el semàfor, els envasos aquí no, no és permès, necessita un certificat, ara pot passar, ha de portar el casc…

    Vivim en societat, però hi ha de vegades que em cansa.

    • Deu ser perquè ets responsable, aleshores has de pensar, aquest anunci no va per mi. Els anuncis ds la televisió arriben a tothom, però no van dirigits a tothom. A mi em molesten els anuncis de perfums, i durant novembre i desembre són presents com una taladradora!

  10. Llàstima que hi hagi moltes faltes…

  11. Això és un post i no altres mandangues (ho dic pel meu)… ja saps la meva opinió al respecte, però desprès de llegir el teu macro-post he de reconèixer que el que cal és debatre el tema, cosa que ben segur que no passarà.

    • Jajaj si, el debat és molt enriquidor! Però en aquest cas, com en molts d’altres, ens manca a tots informació, ningú sap ben bé la veritat, no hi ha una solució alternativa clara que es presenti com la ideal, i per suposat, tot i que la pitjor part de tot, hi ha interessos polítics i econòmics que se’ns escapen del propi objectiu de fer el bé pel medi ambient de tots.

  12. Un gran article, un article magnífic i fa molt que pensar. Jo era dels que no veia clar perquè al groc només van els envasos, però ara ja ho tinc més clar. He de reconèixer que a mi no m’agrada mesclar el públic i el privat, perquè el privat sempre surt guanyant, però en aquest cas no ho tinc tan clar i potser està bé que les empreses es facin càrrec dels residus que generen.
    Jo crec que el que ens molesta és que cada cop se’ns demani una mica més. Primer estàvem acostomats a llençar-ho tot sense triar res (molt més fàcil), després havíem de separar, recordo que inicialment la gent o no ho feia o ho feia protestant, però després ens vam anar conscienciant i qui més qui menys ho feia de bon grat, ara resulta que hem d’estar alerta i no tot el plàstic va el groc, això ens torna a empipar perquè ens obliga a fer una separació diferent a la que fèiem i no acabem d’entendre perquè no s’han fet plantes on es puguin reciclar tots els plàstics. Però jo crec que al final també ho assimilarem i acabarem per separar tal com es diu la famosa cançoneta, això si sense saber que es fa amb el impropis i perquè no hi ha una tecnologia que els recicli.
    És evident que el més important és generar menys residus, però en una societat de consum que sobrevalora la comoditat immediata, vers altres valors molt més sostenibles fa difícil d’aconseguir. Amb aquest aspecte, penso que s’hauria d’actuar en dues direccions, a curt termini, que la persona que genera residus tingui un cost monetari directa sobre el residus generat, a llarg termini la educació hauria de ser un element essencial.

    • L’objectiu de la campanya era ben bé aquest. Un cop a Catalunya s’ha assolit una taxa de reciclatge major a la resta de l’estat espanyol, és a dir, tenim més interioritzat l’hàbit de reciclar (tot i que menor en països europeus més conscienciats), s’ha intentat que la fracció de impropis disminueixi. És a dir, millorar encara més la nostra actitud. És per aquest motiu que s’ha fet aquesta campanya aquí i no en d’altres comunitats autònomes (tot i que ecoembes és estatal) on encara estan treballant el tema del reciclatge.

      La teva reflexió m’ha fet pensar sobre la gestió pública, ara ja no ho tinc clar ni jo! Encara que se’ls repercuteixi la gestió dels residus, sempre acaba rebent el cost sobre el consumidor… però si que és veritat que si han de fer ells la gestió sembla més just, perquè com a mínim que se’n preocupin ells dels seus residus, encara que el cost repercuteixi… pot ser una manera perquè ells mateixos redueixin els embalatges, però no sembla que es tendeixi cap a aquesta direcció. Potser el que manca no és que la gestió sigui pública, sinó que la llei i les taxes siguin més severes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s