Tag Archives: pista

Excursió pel bosc de virós

Us presento una bonica excursió pel bosc de virós en la qual podreu gaudir d’un bosc de pi negre i faigs. 

La nostra crònica de l’EXCURSIÓ PEL BOSC DE VIRÓS correspon a una excursió circular que comença a les bordes de virós i arriba fins al refugi del Gall Fer.

Però hi ha moltes més possibilitats, si voleu allargar l’excursió podeu començar-la a peu de muntanya, a la població d’Araós, just on hi ha la desviació de la carretera que permet arribar en cotxe a les bordes de virós (que és el que hem fet nosaltres).

També hi ha la possibilitat de no fer l’excursió que us proposem i pujar en cotxe (això si, la carretera deixa de ser asfaltada i es converteix en una pista) fins al refugi del Gall Fer. Allí, podeu fer una volta de dues hores per descobrir els vestigis de l’activitat de l’extracció del ferro que es realitzava antigament.

20160720_114052_HDR

O encara millor! Podeu fer la nostra proposta i un cop al refugi del Gall Fer, fer l’excursió dels vestigis.

Cal dir, que pels amants de la neu, també és un bon lloc per anar-hi a l’hivern i practicar raquetes o esquí de fons, pregunteu als propietaris del refugi del Gall Fer, una família encantadora! També cal dir que el Refugi del Gall Fer està molt i molt ben condicionat!!!

Bosc de virós

L’excursió que us presentem us permetrà gaudir del bosc de pi negre i faigs del bosc de virós, visitar el refugi del Gall Fer, veure el Pla del Buiro i gaudir de les vistes de la Vall Ferrera des del mirador de les fargues.

20160720_132303_HDR.jpg

Vistes de la Vallferrera des del mirador de les Fargues. A 10 minuts de l’aparcament de les bordes de virós (ermita de Sant Lliser), per arribar-hi directament, cal fer l’excursió del revés de la crònica que us exposo.

20160720_123532_HDR.jpg

Pla de Buiro

Si us voleu endur la descripció de l’excurisó impresa us deixo amb el link: EXCURSIÓ PEL BOSC DE VIRÓS

Si us plau, digueu-me si detecteu algun error i si us ha agradat!

Anuncis

EL PUIG RODÓ (1056 m.)

Benvolguts bloggaires!

Heu pogut gaudir de la setmana aqüeductica?

Espero que sí! I que no hagueu estat com jo que m’ha trasbalssat d’allò més! Ha estat una setmana amb tres dilluns! I he tingut temps, fins i tot, d’avorrir-me (molt angoixant)!

En primer lloc, m’agradaria comentar i en relació al què comentava al post de 31 d’octubre sobre la correlació entre les visites del blog i els dies laborables, que tinc proves per corrobor-ho! A més, puc arribar a posar la mà al foc que la majoria de gent va fer pont el divendres; … i aquí van les proves:

El gràfic de barres comença en dissabte 3 de desembre de 2011 i acaba en diumenge 11; … està clar, que la gent va treballar dilluns i dimecres!!!   

Bé, després d’aquest parèntesi sense importància en el món del senderisme, us presento el vuité cameo del blog en el qual a banda d’exposar-nos la crònica d’una excursió ens explica una curiosa i original forma que han ideat el seu grup d’amics per tal de no perdre la motivació de fer excursions! Estigueu atents; és una molt bona pensada!

Cal comentar que en el post es parla de la comarca del Moianès. El Moianès no és una comarca política, sinó natural de Catalunya. Les comarques naturals són àrees que per la seva orografia es troben en un territori diferenciat, però que per demografia o per qüestions econòmiques no van assolir el rang de comarca.

Us deixo amb el post:

Continua llegint

L’estany Llong

Cinquè cameo del blog, de la mateixa col·laboradora, corresponent a una preciosa excursió al Parc Natural d’Aigüestortes, l’únic Parc Nacional de Catalunya. Continua llegint

Figaró – Tagamanent (1056m) – Aiguafreda

El 17 d’agost es va celebrar el primer aniversari del blog ascendint el Tagamanent. Hi va haver participació modesta (12 assistents), però de molt bona qualitat!

Gràcies per venir!

El Tagamanent (1056 m) és un cim accessible pels excursionistes poc experimentats i la seva ascensió és molt satisfactòria. És una excursió curta i es pot dir que és gairebé circular. Tot i que la pujada en pista es fa a vegades feixuga, sobretot és important no fer-la en dies calorosos, la baixada és més agraïda i transcorre per un sender amb peculiaritats geològiques enmig d’un bosc d’alzines, ginebró i brucs.  No és imprescindible el cotxe. Per últim comentar que una escabrosa llegenda explica el significat del seu nom.

Continua llegint