El país dels Càtars (Introducció)

Aquest estiu ha estat d’allò més complet! I gairebé tot planejat a última hora! Així que tinc un munt de posts pendents per ensenyar-vos! Així que després d’un trimestre frenètic, torno amb energia positiva i m’obligo a retornar a la normalitat!

Sé que la crònica de Mallorca ha tingut bastant d’èxit, així que aquí va la segona crònica d’un viatge del bloc! En aquest cas vam visitar el País dels Càtars, al sud de França. Crec que és un viatge ideal per a totes les edats, per fer en família i per fer a qualsevol època de l’any, així que us la recomano per qualsevol pont!! A més, la proximitat de la zona fa, que si no dóna temps de veure algun castell, es pugui tornar qualsevol altre pont o, fins i tot un cap de setmana.

La ruta dels càtars en realitat és una ruta a peu que s’anomena el “Camí dels bons homes“, la qual és bastant dura, però molt interessant de fer i es pot organitzar en etapes. Com cada estiu, la calor no deixa fer grans esforços així que nosaltres vam visitar els principals castells i abadies en cotxe.

El nostre viatge va durar 6 dies, aprofitant que tenim festa tot l’agost, però si no teniu tants dies podeu dividir el viatge. Us deixo a continuació amb algunes generalitzacions i us deixo amb l’incògnita de descobrir els castells en els posts següents!

Aquest viatge és ben senzill i sense gaire intringulis però molt interessant de fer, sobretot des de l’aspecte paisatgístic i històric. Només he de fer-vos poques recomanacions.

En primer lloc, cal dur un mapa de carreteres actualitzat i bastant detallat (les indicacions allà no són gaire bones així que és normal que donem unes petites voltes o haguem de tornar enrere, res molt greu); bàsicament el problema rau en què no hi ha gaire indicadors o estan col·locats en llocs poc visibles o quan fer la maniobra en cotxe ja es fa massa tard.

En segon lloc, us recomano comprar en el primer castell que visiteu i, en el cas que tingueu pensat visitar-ne bastants durant l’any, el passaport del País dels Càtars. Aquest Passaport val 2€ i et faran un descompte d’1€ a cada castell a partir del segon que visitis i caduca al cap d’un any. A més, és bastant graciós, perquè et van col·locant el segell de cada castell i abadia, així que donen ganes de fer-los tots, com per assolir un repte…

La tercera recomanació és que dugueu alguna guia, però de caire històric, jo a la biblioteca vaig trobar-ne una que estava prou bé: MESTRE i GODES, Jesús; (1996) Viatge al País dels Càtars: “Itinerari històric i turístic pel Llenguadoc Càtar” Edicions 62. Però segur que n’hi ha d’altres i de més noves, la gràcia és que sigui una guia de viatges que sobretot es basi en la part històrica, ja que de llocs per visitar, allotjaments i llocs per menjar en trobareu per la xarxa a dojo!

També cal advertir-vos que les guies i fulletons informatius en català estan plens de faltes d’ortografia. Jo em vaig quedar amb l’enorme culpabilitat de no haver-ne corregit pas cap, em pensava que seria millor que ho fes algun filòleg, però després he pensat que podríem col·laborar entre tots i la propera vegada els corregiré els fulletons. Si sou entesos en la llengua estaria molt bé que entre tots ens hi poséssim.

I per últim, cal dur calçat adequat, encara que no anem a caminar i estiguem fent turisme del més tradicional, unes bambes ben confortables sempre van bé per pujar pel pedregam i arribar-se al castell, tot i que sempre hi ha qui porta les típiques sandàlies amb els mitjons blancs! He de confessar que jo vaig dur unes ballarines moníssimes que em vaig comprar per un boda amb un gran llaç varis dies (però jo no sóc un exemple a seguir!).

En quan a coses a destacar també tinc poques coses a dir-vos, el millor és que si us interessa el viatge seguiu la crònica, la veritat és que és molt recomanable. Però abans, quatre curiositats generals:

– Evidentment, la clara (cervesa amb llimonada) no és el mateix a tot arreu, així que ens van posar cervesa amb sirope de llimona, no estava malament, però no és el mateix;

– La crêpe és dolça i és el que es menja de postres, i la galette belga, és una crêpe més fosca i consistent i és salada o més sosa i es menja amb els ingredients salats com a plat;

– També és ben sabut que a França, en molts llocs no val ni l’anglès, només algun jove comença a saber-ne;

–  França és per excel·lència el país dels jocs, en trobareu per a totes les edats i de molt originals i de bona qualitat (de fusta i cuidant tots els detalls del disseny) per tot els racons, fins i tot als mercats d’artesania, a les botigues dels castells i les abadies,… si teniu fills o nebots, cosins o fills de les amigues per fer-los algun regal són ideals! També hi ha jocs d’enginy per més grans, fins i tot per nosaltres, mai no hi ha edat màxima per jugar! I una altra curiositat, hi ha guies de viatge infantils, molt interessants i molt engrescadores! La veritat és que el món medieval i el càtar aconsegueix captivar a tothom!!

– La gasolina és caríssima, sobretot ompliu el dipòsit a Girona o Andorra sempre que pugueu!

– Per mi el menjar dels francesos és exquisit, sempre va bé dur tupper per estalviar, però si podeu tenir la oportunitat de gaudir-ne us ho recomano: un assortit de formatges o pâtés (o foie), el canard, les amanides (salades), els pedrers (gésiers) que fins i tot els hem provat en pizza, mmm, boníssim! I per últim, el menjar típic dels càtars, una cassoulet, que nosaltres vam tenir la genial idea de sopar-la, és evident que la nostra cara en descobrir el que era realment la famosa cassoulet va ser espectacular i que, òbviament, no se la va acabar ningú. Com que diuen que una imatge val més que mil paraules, aquí va:

Fetes una mica les generalitzacions us deixo amb un escrit meu sobre el catarisme, pot ser que els historiadors em vulguin penjar, però després d’informar-me sobre el tema això és el que he pogut entendre i resumir per vosaltres: Història del Catarisme

Espero d’aquí poc poder-vos oferir més escrits sobre els castells del País dels Càtars!