PUIG DE LES AGULLES (848 M.) – PUIG DE CASTELLAR (944,5 M.) – EL PUIG DE LES SOLANES (914 M.)

Hola!

Us enrecordeu que tenim un segon col·laborador i que aquest ens narrava cròniques sobre els cims més alts de les comarques? Doncs aquí teniu un altre post d’ell! En aquest cas una excursió circular amb triple cim! Així que no us podreu queixar, eh! A més, hi té incorporada un dilema geogràfic i una reflexió sobre el senderisme molt interessant i la qual comparteixo. Aquí us deixo amb el post!

Després d’haver assolit el Puig Rodó com a cim més alt del Moianès, la nostra intenció era fer el pic més alt de l’Alt Penedès, per això contàvem amb el Jaume i la Cinta i com a guies, residents, amb els seus dos fills, a Sant Sadurní d’Anoia.

El primer problema va ser saber quin era el pic més alt d’aquesta comarca. Hi ha dos pics que es disputen aquest honor. El Pic de les Solanes (914 m.) i el Pic de les Agulles (848 m.). És evident que el primer és més alt, però el que no és tan evident és si la part més alta del cim es troba a la comarca de l’Alt Penedès o només a l’Anoia. La frontera entre les comarques passa just per aquest cim i el municipi de Pontons (Alt Penedès) reivindica que la divisòria passa per dalt del cim, mentre que el municipi de  la Llacuna (Comarca de l’Anoia) considera que només el vessant sud és de l’Alt Penedès i per tant el cim estaria a l’Anoia.

Finalment, en Jaume pren una solució Salomònica i decideix que pujarem a tots dos pics i de passada anirem al Puig Castellar que, dels tres, és l’únic que té vistes. Aquest no hi ha dubte que es troba completament a la comarca de l’Anoia.

Sortim del poble de Pontons (Alt Penedès). Poc després de creuar la riera dels Carbons, hi ha una font que deixem a mà esquerra i arribem a l’església de Santa Magdalena. Continuem pujant i trobem la bonica font de Claramunt, seguim pujant fins el coll de Carbons.

Aquí ens trobem amb els participants a la 8a. cursa dels  7 cims: una cursa de resistència organitzada pel Centre Excursionista del Penedès. Són 58 Km. i un desnivell acumulat de 2.456 m. El primer participant va trigar 6 hores i quart. Cada cop hi ha més curses d’aquest tipus, de les quals jo no hi estic massa d’acord, ja que donen prioritat a l’element competitiu. Per a mi, l’excursionisme ha de ser bàsicament gaudir de la natura i a mi em costa d’entendre que es pugui gaudir del paisatge si anem corrents a munt i avall sense fixar-nos pel lloc on passem. Entenc que es pugui fer com un repte personal, però estem arribant a uns límits que penso que són exagerats i, a més a més, els centres excursionistes cada cop dediquen més esforços a aquestes curses enlloc de potenciar el veritable sentit muntanyenc.

Bé nosaltres continuem fins al Puig de les Agulles (848 m.). Aquest era el nostre primer objectiu i la veritat és que ens va costar molt saber quan ens trobàvem en el punt més alt, ja que no hi ha cap senyal i el camí és molt perdedor per culpa d’una exuberant vegetació. Baixem altre cop al coll de Carbons i després de creuar la carretera agafem el camí que ens porta al Puig de Castellar (944,5 m.). Molt bona vista sobre l’Anoia.

A partir d’aquí anem carejant fins que arribem al Puig de les Solanes (914 m.), ara ja tot és baixada passant per la casa de Solans, cal Diable, riera de Carbons i, finalment, tornem a Pontons, on havíem iniciat aquesta bonica excursió.

One response to “PUIG DE LES AGULLES (848 M.) – PUIG DE CASTELLAR (944,5 M.) – EL PUIG DE LES SOLANES (914 M.)

  1. Respecte a la cursa, penso que no és realment excursionisme sinó còrrer al igual que fan les maratons o mitges maratons a les ciutats, crec que són coses diferents. Alguna vegada hem vist gent que va a fer un cim només amb una motxilleta amb l’aigua i va corrents, aquests no són excursionistes, sinó gent que es prepara per les curses de muntanya com les que les que diu a l’article. Una altra cosa és que fa anys anavem a la muntanya amb aquesta filosofia de germanor i de disfrutar de la natura i avui hi va també molta gent que aprofita els desnivells per a donar un altre sentit a la seva sortida i és el de la competició i crec que tots hi tenim lloc, els que anem xino-xano i els que corren.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s