Benvolguts,
Avui amb aquest post us presento un nou format de blog amb el qual vull facilitar-vos la recerca d’excursions (hi ha pestanyes a dalt de la imatge per facilitar la cerca). A més, també he canviat el format de les publicacions, de tal manera que al post hi ha l’explicació general, però la descripció de l’excursió es pot descarregar en PDF per poder-la imprimir i dur-la a l’excursió. Sempre és bo anar canviant, si els canvis són per millorar és clar! Així que ja em direu que us sembla…
Aquesta vegada ens traslladem al Priorat, una zona que encara no havia tractat al blog, per conèixer El Pi de la Carbasseta (1036m), un pi isolat i amb una copa singular on s’hi pot arribar mitjançant una satisfactòria excursió.
La vegetació no és gaire frondosa, per tant, no és recomanable fer aquesta excursió en ple estiu, però si que us la recomano de bon grat per fer-la en aquesta època de l’any, que encara no fa calor, però comença el bon temps. Tot i així, el paisatge és digne d’admirar! Com diuen alguns… Aquesta excursió ens deleita amb les balmes que es formen a les roques i amb la visita a dues ermites, la de Santa Magdalena, anomenada la Catedral del Montsant per les seves dimensions poc habituals per una ermita la qual compta amb zona de barbacoa pels que no vulguin continuar caminant i, la de la Mare de Déu del Montsant, la més alta de la Serra (1027m). A més, les vistes aèries ens permeten albirar els camps de conreu del Priorat, el pantà de Siurana i les cingleres típiques del paisatge del Montsant!
Pels que vulguin aprofundir una mica més, el Montsant compta amb uns itineraris (alguns poc senyalitzats) que us podeu aventurar a gaudir.
L’excursió que us presento és curta (3h) però amb un fort desnivell durant uns 30 minuts que uneix el pi de la Carbasseta amb l’ermita de Santa Magdalena. Jo prefereixo fer-lo de pujada, perquè els genolls pateixen molt a la baixada, però si preferiu fer la pujada més suau i la baixada forta podeu optar per fer l’excursió al revés.
Si us animeu a quedar-vos el cap de setmana per la zona teniu altres propostes aquí.
Espero que us pugueu animar a fer-la!
Us deixo amb el document en PDF on trobareu la fitxa tècnica, la descripció de l’excursió, fotos del recorregut i un mapa pixelat (em sap greu)!
Aficionats als senders 
Recorregut molt maco, i sobretot molt ben exposat 😉
Ah! I genial el canvi d’estètica del blog! Té un aire més dinàmic i “user friendly”!
Ànims i petons!
M'agradaM'agrada
Oh, nena! quina rapidesa i efectivitat!!! I quin vocabulari!!! Ni idea que existia una palabreja així!!! jejejeje MOOOOOOLTES GRÀCIES!!!! pels ànims i per ser l’organitzadora de l’evento! Tinc un munt de fotos teves mirant el mapa (de primer pla, de fons, de perfil)!!!
M'agradaM'agrada
Tot i que no ho exterioritzés em va alegrar trobar el pi 😛 I m’ha fet gràcia tornar a recordar tota l’aventura 🙂 És una ruta molt recomanable i les vistes valen molt la pena!
El canvi de look el trobo molt encertat!
Un petó!*
M'agradaM'agrada
M’apunto a les felicitacions pels canvis!!
I sobre l’excursió pinta de conya, a veure si aviat en treus alguna pels Ports, que per allà passo les vacances i és quan tinc temps de fer alguna cosa…
Salut!!
M'agradaM'agrada
Un pi realment curiós, però no té ni punt de comparació amb el Pi Grós de Begues. Et recomanaria l’excursió, però és que no es pot dir ni excursió perquè es fa en un quart d’hora.
Sigui com sigui, m’agrada la nova estètica; potser aquest color és mes suau que l’anterior, no?
M'agradaM'agrada
Si, no és verd fosc opac ni verd llimona estrident, a alguns miops que coneixem els anirà millor per la vista. Però el teu estimat pi de Begues no té fulles no?
M'agradaM'agrada
no tiris per aquí que acabarem malament…
M'agradaM'agrada
😉 jajaja era broma… a vegades no és més important com d’esplendorós sigui sinó la proximitat i la simbologia que tingui
M'agradaM'agrada
Ei, genial! Justament l’altre dia, quan llegia un dels teus posts, pensava que les indicacions eren bones però que el meu profundíssim sentit de la desorientació (sí, sí, “des”) em faria perdre. Ara ja no tinc excusa, oi? Gràcies per la feinada 😀
M'agradaM'agrada
Molt bé el nou look
Tu saps que durant uns anys, a l’escola anàvem de colònies al Priorat? Acampàvem (6è) sobre Scala Dei, a La Pietat, i pujàvem al Montsant pel Grau de Salfores, anàvem fins el Clot d’en Cirer i baixàvem per la Grallera. També anàvem a la Cova Santa des d’Ulldemolins. Uf, érem joves… (els mestres, vull dir!)
M'agradaM'agrada
Ostres! Quantes coses! Les colònies del Patu eren molt guais! De fet, recordo moltíssimes coses boníssimes del Patu! El canvi d’escola va ser dur… jejeje Jo a 6é vaig anar al Delta de l’Ebre en bici! Va estar molt bé!
M'agradaM'agrada
Bé pel color, ara si que que queda tot molt més net.
Encara que segueixo pensant que les columnes de la dreta treuen una mica de protagonisme al que és important que és el text… se’m fa estrany que sigui 50% les entrades 50% la resta, però suposo que això ja és cosa de wordpress. I molt bé posar nom (marca d’aigua) a les fotografies, així t’estalvies possibles problemes de drets d’autor.
També recomano fer una introducció molt curta en format cita que permeti al lector veure si l’interessa o no continuar llegir, per exemple el segon paràgraf hagués sigut una bona introducció.
Sort i que els canvis siguin un afegit més a la qualitat del blog.
M'agradaM'agrada